Crims i corrupció al País Valencià

Durant les darreres dècades el País Valencià ha viscut els seus particulars anys 20 i s’ha convertit en una mena de Chicago per a polítics i empresaris corruptes, que han fet i desfet amb total impunitat. El PP, al govern des de fa gairebé vint anys,  té desenes de càrrecs imputats en casos de corrupció i  ha dut la comunitat a una situació de fallida econòmica i moral. La fama d’aquesta gran Sin City ha traspassat fronteres, i fins i tot mitjans com el  New York Times, han arribat a posar Carlos Fabra i la seva famosa estàtua aèria com símbol paradigmàtic de la corrupció a l’estat espanyol, que ja és dir.

La política entesa com un mitjà per fer negocis i d’enriquiment, clientelisme, mitjans de comunicació al servei del poder, projectes megalòmans pagats amb diner públic, bombolla immobiliària, destrucció del territori… En definitiva, el País Valencià s’ha convertit en camp adobat per a la novel·la negra i criminal.

I si parlem de novel·la negra en català, hem de parlar de la magnífica col·lecció crims.cat de l’editorial Alrevés,  hereva de la mítica La Cua de Palla, i a la qual, fins ara, li mancava la quota valenciana. L’encarregat de posar remei a aquesta mancança ha estat l’escriptor i periodista Xavier Aliaga, que amb ‘Dos metres quadrats de sang jove’ ha signat una novel·la que li serveix per posar el focus en les relacions entre periodisme i poder polític.

La trama, situada a la ciutat de València, comença amb l’assassinat d’un jove periodista que treballa en un diari digital independent que publica nombroses exclusives sobre les corrupteles del poder. Els encarregats d’investigar el crim seran l’inspector d’origen guineà Feliu Oyono i la seva companya, l’agent Amalia Vigarany. Una parella curiosa, ell obsessionat pel sexe i ella víctima d’un passat traumàtic, que a poc a poc aniran superant les desconfiances inicials.

L’autor utilitza diverses veus narratives, com ara els monòlegs interiors del protagonista, les converses-soliloqui en les que només sentim un dels interlocutors, o els articles d’un blog que ha deixat escrit el mort i que es van publicant de manera automàtica. Recursos narratius que serveixen per trenar una novel·la que es llegeix en un tres i no res, i que gira entorn la resolució de dos misteris: el descobriment de l’assassí i el descobriment de l’enigmàtic passat de l’agent Vigarany.

Potser un dels punts febles de la novel·la és el final, que recorre al deus ex machina i és un pèl abrupte, però el llibre és capaç de mantenir l’atenció del lector en tot moment i planteja temes de gran interès i actualitat, com la independència de la premsa i la precarietat del periodisme, que fan la lectura molt recomanable.

Dos-metres-sang-jove-crims.cat

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: