La Catalunya independent de l’Albert Villaró

Els ambaixadors Albert VilaróStefan Zweig deia que hi ha moments estel·lars en la història de la humanitat que marquen un rumb durant dècades i segles. Es referia a aquells esdeveniments que representen un punt d’inflexió perquè donen pas a realitats totalment diferents que canvien les regles de joc. La història, però, és capritxosa, i no és difícil imaginar-se que molt sovint les coses podien haver estat d’una altra manera, com aquella pilota de ‘match point’ que no entra per molt poc.

L’escriptor andorrà Albert Villaró juga a aquest joc a Els ambaixadors, i especula amb la possibilitat que el general Domènec Batet en comptes de reprimir els fets del sis d’octubre de 1934 s’hagués posat al costat de la República Catalana de Companys, i Catalunya hagués esdevingut un estat independent. A partir d’aquest ‘moment de divergència’, i una vegada ja instal·lats en la història alternativa, Villaró s’endinsa en el fascinant món de la ucronia i comença a reescriure la història, aplicant un cert sentit de plausibilitat, condemnant personatges del nostre segle XX i donant segones oportunitats a d’altres.

L’any 1949 Carrasco i Formiguera és el president de la Catalunya independent (fins i tot rep trucades de Winston Churchill en plena matinada!), Franco ha mort el 1936 i Sanjurjo és el dictador d’una Espanya que no ha superat el desmembrament de la pàtria. La jove República Catalana, una vegada alliberada de la invasió nazi, s’ha de defensar de l’hostilitat dels seus veïns i lluita per la seva supervivència amb recursos més aviat justos, però amb uns serveis d’espionatge voluntariosos.

Els ambaixadors és una novel·la d’espies i d’aventures que planteja una ficció històrica que enganxa i es llegeix ràpid, tot i les gairebé 700 pàgines. Està escrita a partir de capítols curts, a la manera dels best-sellers, i amb bones dosis d’humor i d’ironia. El personatge principal és l’espia català Mossèn Farràs, un personatge que avança per la trama a empentes i rodolons, com una mena d’Odisseu endut pels esdeveniments, que se’n va sortint però que tampoc no és capaç d’acabar de controlar-los. Que farien els herois sense els deus ex machina!

Una novel·la divertida i plena d’aparicions sorprenents (referències a Breaking Bad incloses) que està pensada com un artefacte d’entreteniment, però que alhora aborda problemes de màxima actualitat, ja que ens presenta una Catalunya independent que funciona com la gran majoria de països, és a dir, amb les grandeses i misèries de tots els estats del món.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: