Moais a Castelló

Quina relació hi ha entre els edificis d’apartaments del litoral valencià i els moais de l’illa de Pasqua? Per al comú dels mortals potser cap, però per a l’Emilio Bueso els milers d’apartaments turístics de les nostres costes es podrien convertir ben aviat en testimonis muts del col·lapse de la nostra civilització, com els moais ho són de l’esfondrament de Rapa Nui. Gegants petrificats que miren cap a la mar buida.

Moais a CastellóL’escriptor de Castelló Emilio Bueso signa a ‘Cenital’ una novel·la postapocalíptica i d’anticipació, una distopia que ens transporta a un món devastat que s’ha ensorrat com un castell de sorra a causa de la crisi energètica provocada pel pic petrolier (peak oil) i pels excessos del sistema capitalista. Un escenari possible i potser més proper del que ens pensem. En aquest món acabat, un petit grup de persones sobreviu parapetat en una ecovila construïda a les muntanyes de Castelló. Liderats per Destral, un líder visionari, els supervivents han de lluitar per ser autosuficients i per fer front a les constants amenaces que vénen de l’exterior, d’un món que ha tornat a les pitjors èpoques de la humanitat.

‘Cenital’ és possiblement una de les millors distopies escrites en castellà. S’estructura a partir de tres tipologies de capítols que es van alternant al llarg de tot el llibre i que constitueixen tot un encert narratiu. Hi ha capítols que reprodueixen els posts del blog de Destral, i que conformen una mena de manifest del 15M desesperançat, que ve a dir: encara que us indigneu, ara ja és massa tard, és millor que us prepareu per a l’apocalipsi. Després hi ha els capítols que narren la trama principal i finalment els capítols que mitjançant flashbacks ens expliquen com vivien els diferents personatges abans del cataclisme, i com van arribar a l’ecovila. A més, a l’inici dels capítols hi ha falses cites d’autors que contribueixen a donar verisme i contingut a la novel·la.

‘Cenital’ és una novel·la construïda amb molt de ritme a partir d’una trama central i tot de petites històries col·laterals, que es llegeix ràpid i sense parar. El joc narratiu de l’autor funciona a la perfecció i tenim la sensació d’estar llegint quelcom real o, com a mínim, factible a curt termini. En un primer moment el lector es queda amb ganes de més i pensa que l’autor encara podria haver arribat més lluny, però segurament Bueso l’encerta al no allargar innecessàriament la història.

De moment es multipliquen els aeroports fantasma i no sé quan trigarem a veure bicicletes per les autopistes de peatge, però jo ja he començat a mirar cursos de permacultura, per si de cas.

Imatge

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: