Breu història dels museus

Els museus a l’antiguitat

La paraula “museu” prové del grec “museion”, i vol dir “casa de les muses”, les deesses de les arts i les ciències. A l’antiguitat, però, la paraula “museu” no tenia el mateix sentit que nosaltres li donem avui dia. Tot i que els antics ja tenien el costum de dipositar les obres d’art en un mateix espai, normalment als temples i palaus, aquests espais no es designaren mai amb el terme “museu”.

El museu de l’antiguitat era un centre d’aprenentatge i d’erudició, un espai on gràcies a la inspiració de les muses tenia lloc la reflexió científica i filosòfica. Més exactament, la paraula museu servia per referir-se a un complex format per una biblioteca i escoles de filosofia i ciència. El museu de l’antiguitat era l’equivalent a les universitats dels nostres dies, és a dir, un espai acadèmic i d’aprenentatge.

Entre els museus més famosos hi havia els de l’Acadèmia de Plató i el Liceu d’Aristòtil. També era famós el museu del mont Helicó, que guardava manuscrits d’Hesíode. Però, sens dubte, el museu més important de l’antiguitat fou el d’Alexandria (segle I dC), fundat per Ptolomeu Sòter sota la direcció de Demetri de Falèron, un deixeble d’Aristòtil. El museu d’Alexandria era un gran edifici consagrat al saber, que comptava amb biblioteca, jardí botànic, sala d’anatomia, laboratoris, menjador, habitacions per a dormir…

Les col·leccions patrimonials de l’edat mitjana

A partir de l’edat mitjana és comença a perfilar un nou concepte de museu, tot i que encara allunyat de la concepció que en tenim avui dia. En una època dominada pel poder religiós, és en el marc eclesiàstic on es formen les primeres col·leccions de caràcter patrimonial, creades en convents i bisbats a partir d’encàrrecs i peces sovint provinents dels saquejos de les croades. Moltes d’aquests col·leccions, amb el pas del temps es convertiran en els museus diocesans. A Espanya, molts museus públics s’alimentaran de les desamortitzacions eclesiàstiques.

Els museus al Renaixement 

Amb l’inici de l’Edat Moderna i l’aparició dels ideals humanistes, es desperta l’interès pel passat grecoromà, i les classes adinerades, la noblesa, la incipient burgesia i les autoritats eclesiàstiques s’afanyen a reunir les peces que es recuperen de les restes arqueològiques.

Itàlia esdevé el principal focus del Renaixement i famílies com els Mèdici, els Gonzaga o els Farnese comencen a crear col·leccions d’art, que exposen a les sales dels seus palaus. Aquest costum s’estén ràpidament per tot Europa, i arriba al seu apogeu amb el manierisme. És precisament Cosme de Mèdici qui per primera vegada empra el terme “museu” per referir-se a la seva col·lecció. En aquest època també apareixen les col·leccions reials, moltes de les quals es convertiran en museus nacionals al segle XIX.

L’època de les exploracions i el col·leccionisme 

El Renaixement va acompanyat de l’inici de l’època de les grans exploracions i dels descobriments (segles XV a XVII), i amb el nou esperit d’aventura arriben els anomenats “gabinets de curiositats”. Aquestes col·leccions sovint es nodreixen dels objectes considerats rars, insòlits o exòtics, recollits pels europeus en els viatges d’exploració que se succeeixen per tot el globus, i inclouen tant peces procedents dels regnes animal, vegetal i mineral com creacions humanes. Aquestes col·leccions solen ser de caràcter privat i pertanyen a famílies nobles. Les peces s’exposen en les anomenades “cambres de meravelles” i no estan obertes al gran públic. Aquestes col·leccions sovint estan mancades d’ordre, i no s’organitzen sota criteris gaire clars de classificació.

Aquests gabinets són els antecessors directes dels museus de l’actualitat, i tenen un paper important en el naixement de la ciència moderna, ja que proporcionen material d’estudi a científics i erudits, que normalment pertanyen al cercle d’amistats del propietari. Les cambres de marevalles desapareixen durant els segles XVIII i XIX, i donen lloc en molts casos als museus de ciències naturals o s’integren en col·leccions d’art.

El naixement dels museus moderns 

És a l’Anglaterra del segle XVII on apareixen per primera vegada alguns dels trets que caracteritzaran en el futur els museus moderns. El canvi s’esdevé quan la Universitat d’Oxford obre al públic de manera permanent, previ pagament d’una entrada, la col·lecció que Elias Ashmole havia donat a la universitat, i fa un catàleg públic de tots els fons de la col·lecció. Aquestes tres característiques estaran presents en molts dels museus del futur.

Durant el segle XVIII es comencen a crear les grans infrastructures museístiques públiques. Les troballes arqueològiques augmenten, i sota l’esperit de la Il·lustració es comencen a establir criteris per ordenar les col·leccions, i facilitar l’accés als estudiosos. El públic culte cada vegada mostra més interés per accedir als fons, i es comencen a planificar de manera sistematitzada les tasques de recerca.

L’any 1734 els Museus Capitolins de Roma, l’origen dels quals es remunta a la donació d’una col·lecció d’escultures que el Papa Sixt IV havia fet a la ciutat l’any 1471, es converteixen en la primera gran col·lecció que s’obre al públic. El British Museum de Londres obre les seves portes al públic l’any 1759, i la Galeria dels Uffizi ho fa l’any 1765. Però no és fins l’obertura del Museu del Louvre (1793) que es crea el concepte de museu públic universal, inspirat en les idees progressistes de Voltaire i Diderot. A partir d’aquest moment, es consolida la idea de propietat pública dels museus, per al gaudi del conjunt de la societat, i el Louvre es converteix en un referent per a tots els grans museus nacionals europeus.

Així, durant el segle XIX cristal·litza el concepte de museu nacional a tot el món industrial, sota l’impuls de la burgesia. El museu es veu com un element amb un gran potencial educador i, sobretot, com un element de conscienciació nacional al servei de l’Estat-nació. En aquesta època, però, els museus s’adrecen a un públic burgés i benestant, i no serà fins la segona meitat del segle XX que intentaran atraure un públic més popular.

Durant el segle XIX s’inauguren els principals museus nacionals dels països europeus, com el Rijksmuseum d’Amsterdam (1800), la National Gallery de Londres (1824) o el Museu del Prado de Madrid (1819).

El naixement de la museografía 

Per tal de posar remei a les classificacions deficients i a les taxonomies dubtoses dels gabinets, a finals del segle XIX neix la museografia, entesa com a disciplina que cerca la sistematització de coneixements al voltant dels museus. En un primer moment, el museu és considerat com un lloc singular que conserva obres d’art, i s’imposa el punt de vista que dóna preeminència al contingut per damunt del visitant.

En aquesta primera etapa, la museografia s’inspira en les tasques de catalogació de George Brown Goode (1851–1896) al Museu Nacional d’Història Natural de Washington D.C., i a partir de 1927 gira al voltant de la revista Museion.

Els museus a la primera part del segle XX

Al llarg del segle XX el concepte de museu evoluciona com en cap altra època de la història. Durant la primera part del segle els règims totalitaris europeus fan servir els museus per tal d’exaltar les seves ideologies. A la Rússia soviètica, es triplica el nombre d’infraestructures museístiques, i es fan servir com a arma de propaganda social, sota el control de l’Estat. A l’Alemanya d’entreguerres, el nacionalisme promou els museus amb finalitats d’exaltació del passat del país.

Als Estats Units, a diferència d’Europa, els museus es creen a partir de la iniciativa privada, i pren força el patrocini i el mecenatge. En són exemples el Metropolitan Museum (1872) o el Solomon R.Guggenheim Museum de Nova York (1937). Els mecenes americans contribueixen al naixement d’un nou model de museu, entès com una eina pedagògica al servei de la ciutadania.

Els darrers anys del segle XIX i primers del segle XX també veuen el naixement de noves tipologies de museus, com els museus temàtics o els museus de ciència. En són exemples destacats el Museu de Ciències de Londres (1885) o el Colonial Williamsburg als EUA (anys 30), dedicat a explicar la vida de les colònies americanes.

Els museus a la segona part del segle XX 

A la segona part del segle XX, amb l’aparició de la societat de masses, els museus esdevenen centres oberts a tota la societat. Alhora, la popularització del turisme fa que els museus no només s’adrecin a un públic local, sinó que es converteixin en reclams turístics destinats a atraure un públic internacional. Els museus es converteixen en centres educadors i de lleure, i també es fixen en el públic escolar. Tot plegat, comporta un creixement espectacular del nombre d’instal·lacions i un augment del nombre de visitants.

La museografia evoluciona i es converteix en la ciència del patrimoni i del museu, i a partir dels anys setanta neixen el museus integrals, com el Centre Pompidou de París (1977), que abasten nombroses disciplines culturals com la dansa, el cinema o el vídeo. El visitant pren tot el protagonisme i els objectes han d’estar al seu servei. L’objectiu principal del museu és la socialització i popularització de la cultura.

A finals de segle, els museus, ja convertits en motors de desenvolupament de la industria turística i entesos com a dinamitzadors urbans, reben grans inversions públiques i s’aposta pels edificis emblemàtics, sovint en detriment dels mateixos continguts (el contenidor més que el contingut). Els museus, a la manera de les catedrals medievals, esdevenen els símbols de ciutats i països.

Els museus al segle XXI

Amb l’arribada del segle XXI, els museus han de fer front a nous reptes. La popularització de les noves tecnologies els obliga a ser presents a la xarxa, i a adaptar les seves estratègies comunicatives. El nou paradigma 2.0 deixa desfasada la unidireccionalitat tradicional dels museus, i aquests es veuen obligats a concebre noves maneres de fomentar la interactivitat i la participació, tant virtual com física, d’un públic cada vegada més nombrós i variat.

Per altra banda, la creixent importància del patrimoni cultural en el desenvolupament econòmic, fa que la gestió de la cultura esdevingui un lloc comú en el debat públic, i ocupi un espai important en les agendes polítiques. Però ara, a les tradicionals tasques de conservació i recerca, s’hi han d’afegir les noves demandes que l’opinió pública fa als museus: experiències lúdiques i productes de marxandatge.

D’aquesta manera, el visitant esdevé el centre absolut del museu i se l’intenta atraure fins i tot amb tècniques de màrqueting. Els especialistes en art han d’aprendre a treballar amb professionals de perfil mercantil i administratiu, i els criteris econòmics i de rendibilitat incideixen més que mai en la programació i el sentit de les exposicions, i en la mateixa configuració dels equipaments. Així, els museus es veuen obligats a trobar un equilibri entre els criteris de gestió pròpiament culturals i els criteris comercials, alhora que posen en pràctica una “museografia didàctica” que pretén convertir el museu en un instrument educatiu de primer nivell al servei d’una nova “ciutadania cultural”.

En darrer terme, els museus han de fer front a una competència cada vegada més intensa, caracteritzada pel sorgiment d’una gran varietat d’equipaments fruit de la socialització del patrimoni. Sovint, la lluita pel posicionament és tan dura, que s’acaba convertint en una qüestió de supervivència. És així que en aquest inici de segle XXI, els museus es troben en un moment ple d’incerteses però també ple de grans reptes. Només aprofitaran les oportunitats que tenen davant si treballen de manera creativa i innovadora, i saben estar a l’alçada del protagonisme cada vegada major que tenen en l’oci i l’educació de la societat.


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: