Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-21OO aC

Salvatge és la mort, segadora de la humanitat.
Per quant de temps construïm cases?
Per quant de temps ens comprometem?

(Poema de Guilgameix, X,VI, 17-18)

Abans que s’alcessin els dòlmens i les piràmides faraòniques, al sud de l’Iraq s’aixecava una ciutat de 40.000 habitants anomenada Uruk. La que probablement fou la primera ciutat de la història, estava situada a l’antiga Mesopotàmia, en una regió fèrtil i envoltada de deserts on tingueren lloc un seguit d’esdeveniments que van canviar la història de la humanitat.

L’urbanisme, l’arquitectura monumental, el regadiu, la reialesa, l’escriptura, les lleis, les unitats de pes i mesura, el sistema sexagesimal per mesurar el temps, el déu de les tempestes Enlil, precedent de Jahvè… Tot va néixer al cor de l’Orient mitjà.

sumer

Tot això ho explica a bastament, mitjançant quatre-centes peces arqueològiques, l’exposició “Abans del diluvi. Mesopotàmia 3500-21OO aC”, que es pot visitar al CaixaForum de Barcelona fins al proper 24 de febrer. Comissariada per Pedro Azara, arquitecte i professor d’estètica, l’exposició segueix l’estela de les exposicions sobre arqueologia que el CaixaForum ha dedicat a les grans cultures de l’antiguitat, com els perses, els nubis, els tracis o els etruscs.

L’exposició sorgeix del material produït pel mateix Pedro Azara i per Marcel Borràs, Albert Imperial i Marc Marín, investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya, durant un viatge per Irak que van fer durant els mesos d’octubre i novembre de 2011. El material recopilat ha donat lloc a una pàgina web i ha servit per muntar l’exposició, que es mostrarà al CaixaForum de Barcelona i de Madrid.

Tal com diu Pedro Azara a la pàgina web del projecte, la concepció de l’exposició s’ha bastit a partir de dos principis museològics. La primera premissa és que el significat d’una peça de l’antiguitat sorgeix de la nostra mirada d’espectadors del segle XXI, i probablement aquest significat està lluny del valor original que els seus creadors atorgaven a l’obra. El segon té relació amb la manera com els visitants de les exposicions d’art es relacionen amb les objectes artístics. I és que a diferència de les arts escèniques, del cinema o de la música, disciplines en les quals l’espectador està quiet en un lloc i observa el que passa a l’escenari, en les exposicions l’espectador es mou per l’espai i va construint i modificant el significat del que veu a mesura que avança i observa. És per això que la impressió final que s’emporta és una construcció mental determinada pel temps i l’espai. A més, en les arts escèniques l’espai on té lloc l’acció i l’espai on està l’espectador són diferents, i en canvi, una exposició és un espai únic, compartit pels objectes exhibits i per l’espectador.

És per això que l’exposició pretén ser un viatge, a la manera dels grans viatges dels exploradors. Un viatge iniciàtic en el qual el coneixement sorgeix a partir del moviment i la descoberta. Un viatge per l’espai i el temps que ens porta a descobrir la primera gran cultura de la història.

A diferència de les grans exposicions arqueològiques, que presenten les obres de l’antiguitat com tresors d’un món perdut sense cap relació amb el present, a l’exposició del CaixaForum també s’hi poden veure obres contemporànies, enteses no com a documents, sinó com a obres d’art que han d’ajudar el visitant en la construcció del significat. Així, l’exposició està plantejada com una finestra des del nostre món cap a l’antiguitat.

El disseny de l’exposició intenta reproduir les característiques de les ciutats sumèries i dels deserts de Mesopotàmia. És per això que el disseny no inclou particions verticals i tota l’exposició està concebuda com un únic espai. La mostra comença amb un petit rebedor que funciona a mode de presentació , i tot seguit l’espectador accedeix a un gran espai en el qual una única vitrina crea subespais que recorden les habitacions d’una casa. Les parets són de color blanc i és fàcil relacionar la claredat i la blancor general de l’exposició amb l’aridesa del desert mesopotàmic. El visitant té la sensació que camina per una ciutat sumèria i que ha de descobrir les meravelles que s’hi amaguen.

foto (8)

Les peces que s’exposen són obres originals que han estat cedides de manera temporal per importants institucions museístiques de tot el món. Dialoguen les unes amb les altres i amb els diferents elements explicatius: panells, vídeos, maquetes, etc. Tots els textos disposen d’un codi QR que permet accedir al text en format pdf. El recorregut és lineal i molt senzill, i no necessita cap tipus de senyalització. L’espectador avança  de manera intuïtiva, i pot decidir el ritme i el nivell de profunditat de la visita.

L’exposició és una bona oportunitat per conèixer una civilització antiquíssima, que va interpretar el món d’una manera diferent, i que través del seu llegat va influir en la configuració de les principals civilitzacions de l’antiguitat. No us ho perdeu, que el temps tot ho sega!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: