L’Homer de l’hipertext de ficció

L’any 1987 l’escriptor estatunidenc Michael Joyce publicava Afternoon. A Story, una obra de ficció que ha passat a la història com la primera obra de narrativa hipertextual que va ser distribuïda comercialment. Primer va sortir per a Apple Macintosh i després per a PC.

Afternoon és una novel·la d’unes 100 pàgines de text, que està organitzada en 539 pantalles (nodes) relacionades per 951 enllaços.

La trama argumental d’Afternoon és senzilla: Peter ha vist un accident de cotxe pel matí i intenta esbrinar si el seu fill i la seva exdona s’hi han vist implicats. A partir d’aquest punt de partida, les diferents lectures possibles permeten al lector explorar distintes versions de la història, sense que hi hagi una versió guanyadora. Més que un guió, la novel·la ofereix al lector un univers narratiu.

Les possibilitats de lectura són diverses. Una primera opció és limitar-se a passar les pàgines sense exercir cap de les opcions d’elecció que tenim a l’abast. Però d’aquesta manera la història resta inacabada. Cal explorar totes les possibilitats, ja que a banda de passar pàgines, el lector es pot desplaçar per la història fent clic damunt les paraules que fan d’hipervincles, o responent sí o no a certes preguntes. 

Les paraules clicables (paraules amb textura segons l’autor) poden variar depenent del recorregut que ha fet el lector, de manera que un mot que no tenia enllaç en una primera lectura, esdevé un ancoratge en una lectura posterior. Amb l’ús dels enllaços condicionals, l’autor aconsegueix que la novel·la es converteixi en un laberint format per fragments de textos, i és el lector qui ha de descobrir els enllaços que han cobrat vida i donar sentit al conjunt. 

L’experiència de lectura es podria comparar al fet de recórrer un museu: el lector no experimenta la necessitat d’haver de mirar totes les pintures per assolir una visió de conjunt, però entén que a mesura que explora accedeix a nous nivells de profunditat i comprensió. Depenent del recorregut, doncs, les interpretacions dels lectors poden variar, i n’hi haurà fins i tot que no aconseguiran mai de resoldre el misteri. 

Afternoon és un bon exemple dels canvis que la literatura hipertextual comporta respecte dels rols de l’autor i el lector. Tot i que no es pugui arribar a dir que amb l’hipertxext el lector es converteix en autor, ja que es mou dins uns paràmetres limitats, sí que exerceix un paper més creatiu que quan llegeix textos impresos. No és exagerat, doncs, parlar del lector com a conarrador, ja que les seves tries incideixen en l’ordre de la narració i, en conseqüència, determinen la profunditat dels fets. 

D’alguna manera, la ficció hipertextual descentralitza les competències de l’autor, ja que transfereix poder de decisió de l’autor cap al lector, i com afirma la crítica postmoderna (potser de manera exagerada), democratitza la narrativa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: