Els pilars de l’hipertext (III): Ludwig Wittgenstein

Al mateix temps que Vannevar Bush escrivia el seu mític article As We May Think, en el qual prefigurava internet i els hipertextos, el filòsof Ludgiw Wittgenstein, en el pròleg de la seva obra Investigacions filosòfiques, es lamentava dels condicionaments i limitacions que el format paper imposava al seu pensament.

Wittgenstein es queixa que el paper l’obliga a encaminar els raonaments en una direcció determinada, quan en realitat la seva ment salta d’una idea a l’altra constantment. De ben segur que el format hipertextual l’hauria satisfet.

“Tots aquests pensaments els he posat per escrit com a observacions, com a paràgrafs breus, de vegades en cadenes més aviat llargues sobre la mateixa matèria, de vegades saltant d’un camp a l’altre amb un canvi ràpid. Des del principi fou intenció meva de recollir, algun dia, tot això en un llibre, la forma del qual vaig concebre de diverses maneres en moments diversos. Em semblava, però, essencial que, en ell, els pensaments avancessin d’una matèria a l’altra en una seqüència natural i sense llacunes. Després d’alguns intents fallits per tal de soldar els meus resultats en un conjunt així, em vaig adonar que no ho aconseguiria mai. Que el millor que jo podia escriure es quedaria sempre en ser només observacions filosòfiques; que els meus pensaments s’anquilosaven de seguida quan, en contra de la seva tendència natural, intentava de continuar forçant-los en una direcció. I això depenia, certament, de la naturalesa de la mateixa investigació. I és que ens obliga a passar i traspassar per un extens camp de pensaments, del llarg i del través, en totes direccions. Les observacions filosòfiques d’aquest llibre són, per dir-ho així, un munt d’apunts  de paisatges que han sorgit en aquests viatges llargs i intricats. Constantment es tocaren de bell nou des de diferents direccions  els mateixos  punts, o quasi bé els mateixos, i s’esbossaren noves imatges cada vegada. Una enorme quantitat d’elles eren mal dibuixades, o impròpies, carregades amb tots els defectes d’un dibuixant fluix. I quan aquestes foren eliminades, en va quedar un cert nombre que eren regulars, i que, aleshores,  havien de ser ordenades  sovint escapçades  de tal manera que poguessin donar a l’observador una imatge del paisatge. Així, doncs, aquest llibre pròpiament només és un àlbum.”

Investigacions filosòfiques, Ludwig Wittgenstein



Anuncis

4 comentaris

  1. Yo leí hace años el Tractatus logico-philosophicus. No recuerdo gran cosa, pero sí me acuerdo de la manera en la que estaba escrito, con frases cortas que se alejan bastante del típico discurso filosófico. Me imagino que es más fácil escribir así sobre lógica que sobre otros temas, pero en cualquier caso, aunque en aquella época no creo que llegase a entender el libro en toda su complejidad, me resultó más atractivo que la mayoría de libros de filosofía a los que estaba acostumbrada. Creo que, aunque resulte contradictorio, a veces es más fácil entender un discurso fragmentario que salta de un sitio a otro que un texto lineal.

  2. L’autor ha eliminat aquest comentari.

  3. Gràcies pel comentari!La veritat és que l'estil de Wittgenstein és molt postmodern (els de la Generación Nocilla no han inventat res). El "Tractatus" el va escriure a partir d'aforismes que estan enumerats de manera poc convencional, i seguint una lògica matemàtica que funciona com un hipertext, ja que indica el nivell de profunditat del text. A la Wikipèdia està ben explicat:"La obra se compone de siete aforismos principales, ordenados del menos al más importante. Cada aforismo, con excepción del último, está seguido de observaciones que lo atañen. La numeración de sus observaciones puede parecer desconcertante a primera vista: Así, el aforismo 2 está seguido de 2.01 luego de 2.1, e igualmente el aforismo 3 está seguido del 3.001, 3.01, … 3.03, 3.031, etc. De hecho esta numeración retoma la lógica matemática de la proximidad numérica para indicar el grado de la observación efectuada en relación al aforismo o a la observación que la precede: Así, 3.001 es más cercano a 3 que 3.01: Una interpretación posible es que 3.001 indica una relación tenue del tipo de una definición conceptual de los términos del aforismo, mientras que 3.01 señala las implicaciones inmediatas del aforismo, 3.1 amplía los campos de comprensión del aforismo…"En tot cas, la forma de les obres de Wittgenstein denota que no se sentia còmode amb la linealitat tradicional del llibre de paper, ja que considerava que no s'ajustava al funcionament del nostre pensament.

  4. Avui m'he decidit a fer jo també activisme en xarxa! Aprofitant que els continguts de la PAC "m'ho permeten", he creat aquesta entrada al meu blog: http://malumaitakete.blogspot.com.es/2012/05/activisme-meat-is-murder.html I ja se sap, com que l'activisme no funciona si no es fa una mica de SOROLL, doncs aquí estic! Fent propaganda agressiva!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: