Els pilars de l’hipertext (II): el paradigma de la complexitat

Relativity, M.C. Escher

A mesura que la complexitat dels pobles augmenta, es generen noves necessitats comunicatives i de transmissió de coneixements. L’oralitat responia a les formes de pensament pre-estatals, basades en la tradició i el conservadorisme. L’aparició de l’escriptura va permetre que les energies que fins llavors es dedicaven a la repetició es dediquessin a la cretivitat, i va propiciar l’aparició del pensament abstracte. El còdex primer i el llibre després, han esdevingut la tecnologia de transmissió de coneixements per excel·lència en el món modern i racionalista. 

Però l’adveniment del món globalitzat i de la societat xarxa, ha vist com un nou paradigma epistemològic, sorgit de la postmodernitat, posava la complexitat al centre d’un nova manera d’interpretar el món. En aquest món complex, global i canviant, la tecnologia digital i l’hipertext esdevenen els nous vehicles de transmissió del coneixement.  

El paradigma de la complexitat sorgeix durant el segle XX de la mà dels postulats de la termodinàmica, i amb el temps s’ha anat integrant en tots els àmbits de pensament. Aquesta nova perspectiva trenca amb el paradigma de la simplicitat, que havia dominat el pensament modern des del segle XVII, ja que no concep que els fenòmens del món es puguin reduir a una llei única o a idees simples.

Si el racionalisme cartesià confiava en la capacitat de la raó humana per entendre i ordenar el món (res no podia escapar a l’enteniment humà), el paradigma de la complexitat trenca amb aquest optimisme i assumeix que hi ha elements imprevisibles i canviants, que influeixen i determinen els fenòmens, i que són de difícil aprehensió.

Amb el nou paradigma, el món deixa de ser completament calculable, i la simplicitat deixa pas a conceptes com caos, incertesa, atzar, subjectivitat o indeterminació, que  han esdevingut protagonistes de disciplines tan diferents com l’economia, les matemàtiques, la meteorologia, la filosofia, la sociologia o la història.

En aquest nou context, l’hipertext esdevé un sistema d’organització i presentació de dades especialment apte per gestionar la complexitat, ja que respon als mateixos principis que el nou paradigma.Si els llibres s’adaptaven bé a les necessitats del paradigma de la simplificació (discurs lineal, jerarquia d’idees i objectivitat), l’hipertext respon a les necessitats del paradigma de la complexitat: organització mitjançant relacions associatives (salts d’uns conceptes a uns altres), manca de jerarquia, abscència de centre, estructura multidimensional, multiplicitat de recorreguts, subjectivitat, etc. D’aquesta manera, l’hipertext instrumentalitza els coneixements complexos i es converteix en un dels protagonistes de la postmodernitat i de la societat del coneixement.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: