Art i poder a l”Eneida’ de Virgili

L’Eneida és un poema èpic llatí escrit per Publi Virgili Maró, que hi treballà des del 29 aC fins a la seva mort, l’any 19 aC. Virgili va escriure l’obra per encàrrec de l’emperador August, que volia una obra literària de prestigi, que donés legitimitat al seu poder i a la seva acció de govern. L’objectiu era reelaborar la història mítica de Roma, i connectar Enees, mític avantpassat dels fundadorsde la ciutat, amb el llinatge d’August (la dinastia júlioclàudia).

Octavi August fou el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Arribà al poder després dela Guerra Civil que tingué lloc després de l’assassinat de Juli Cèsar, i el Senat el nomenà princeps (primus inter pares) de la República. Fundà la dinastia júlioclàudia, i durant el seu mandat emprengué una sèrie de mesures polítiques que transformaren la República en un Imperi, sota la forma d’una monarquia de transmissió hereditària.

Per tal de justificar i legitimar els canvis i transformacions que modificaven les velles estructures romanes, August se serví de totes les formes de propaganda que tenia al seu abast. Una d’elles fou l’encàrrec que va fer a Virgili d’escriure un gran poema èpic, que atribuís un origen mític a la dinastia d’August i a l’Imperi que s’iniciava amb ell.

El romans sempre havien mirat amb veneració la cultura grega, i la consideraven un model d’excel·lència, digne d’imitació. És per això que les llegendes sobre la fundació de Roma sempre havien identificat els romans amb els descendents dels troians, protagonistes de la Ilíada d’Homer. Virgili reelaborà les diverses llegendes que existien al voltant del naixement de la ciutat i les unificà, tot aprofitant per fer arribar el llinatge del primer romà (Enees) fins a August.

Les diverses versions llegendàries de la fundació de la ciutat la situaven al segle XII aC, quan, un cop finalitzada la guerra de Troia, el príncep troià Enees escapà de la desfeta i, després de moltes gestes, arribà a les costes del Laci, on s’establí. Els seus descendents, Ròmul i Rem, foren els fundadors de la ciutat. La intenció de Virgili, doncs, fou donar una forma definitiva a les llegendes romanes, i, alhora que lloava les virtuts romanes, glorificar la família Júlia i la figura d’August. L’Eneida arribà a tenir la consideració de poema nacional.

L’Eneida és, doncs, una magnífica mostra de la utilització de l’art amb finalitats propagandístiques. August la va fer servir per unir la seva figura a la del semidéu Enees i va donar, d’aquesta manera, un caràcter quasi diví a la seva obra de govern.

Els paral·lelismes que Virgili i August intenten establir entre el passat mític i el present romà són prou evidents. A l’inici de l’obra s’explica com Hèctor, hereu del tron de Troia, encarrega a Enees una missió divina: la de refundar la ciutat de Troia. Hèctor no té una relació de consanguinitat amb Enees, com tampoc no la tenien Juli Cèsar i August. I de la mateixa manera que Hèctor tria Enees d’entre tots els troians, Juli Cèsar trià Octavi August per fundar una nova Roma.

D’aquesta manera, Virgili adapta l’antic mite a la realitat de la política d’August, i conclou que l’empresa del nou emperador forma part d’un destí ineludible. Així, el destí de Roma s’emmarca dins un pla diví, que comença amb les peripècies d’Enees i culmina amb el regnat d’August.

La rellevància que August i Virgili volen donar a la idea de Roma com a compliment d’un destí, queda en evidència quan Enees baixa al món d’ultratomba. Allà, hi troba persones que ja han mort (com Odisseu), però també té visions del futur. Comprèn el gloriós avenir de Roma i la importància de la seva nissaga, i surt de l’Hades convençut de la seva missió nacional. Enees acata el seu destí com un deure, ja que entén que ell i la seva descendència són un instrument al servei de la voluntat dels déus, que no és altra que el domini de Roma sobre tots els pobles de la Terra. August, doncs, com a continuador de la mítica estirp, es presenta a si mateix com un instrument al servei dels déus i dóna un caràcter mític a la seva obra de govern.

L’Eneida, doncs,  a més d’una de les obres més importants de la literatura universal, es una magnífica mostra de propaganda d’estat, i fa patent que August no era, precisament, la persona més humil de la seva època.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: