La trifuncionalitat indoeuropea

Descobrir aquelles estructures que al llarg del temps s’han instal·lat en el nostre subconscient i que ens condicionen la manera de veure el món és un exercici que pot resultar sorprenent. La teoria de la trifuncionalitat indoeuropea, plantejada per Georges Dumézil, és una hipòtesi fascinant, que posa al descobert l’existència d’un d’aquests patrons ocults.

Els pobles indoeuropeus

El llegat indoeuropeu, junt amb el monoteïsme judaic, el cristianisme i el discurs lògic, és un dels quatre pilars sobre els que es fonamenta la civilització occidental. La teoria de la trifuncionalitat, doncs, és un element cabdal per entendre el nostre passat i, potser també, el nostre present.

En l’actualitat, sembla que hi ha cert consens en situar l’origen (homeland) de la cultura indoeuropea a les estepes russes del nord de la Mar Negra i la Mar Càspia. L’anomenada cultura dels kurgans, podria ser el punt de partida de les nombroses onades expansives que al llarg dels mil·lenis V a III aC van portar grups humans de cultura indoeuropea fins a la totalitat del continent europeu i bona part de l’asiàtic.


Migracions indoeuropees

Les tres funcions

La tesi de Dumézil proposa que al llarg de la història els pobles indoeuropeus han compartit una mateixa manera d’imaginar-se la societat ideal, basada en un sistema ternari de funcions bàsiques: la funció sobirana (els que exerceixen el poder, tant polític com religiós), la funció guerrera (els que fan la guerra) i la funció nutritiva (els que produeixen els béns). Si fem un repàs a la història, no és difícil trobar exemples que corroboren l’existència d’aquest imaginari col·lectiu, que es va reproduint en diferents àmbits: religió, literatura, política…

A l’antiguitat, Plató va organitzar la seva república ideal en tres classes socials: els reis filòsofs, els soldats i els camperols. Per la seva banda, els romans agrupaven els déus en tríades, que representaven simbolicament l’Estat. Les dues més importants foren la formada per Júpiter (déu sobirà), Mart (déu guerrer) i Quirí (déu de la fertilitat), i la tríada capitolina clàssica, formada per Júpiter, Juno (deessa de la fecunditat) i Minerva (deessa de la guerra i protectora de les llibertats). Aquest mateix model també el podem trobar en la mitologia hindú, germànica, escandinava o celta.

Més endavant, a la França medieval, Adalbéron de Laon (mort el 1030) va descriure els tres ordres de la societat, tot afirmant que la casa de Déu està dividida en tres: els que oren, els que combaten i els que treballen. De la unió dels tres, segons ell, en depèn l’harmonia del conjunt. Uns anys més tard, Benoît de Sainte-Maure (mort el 1173), torna a formular el model: “Un dels odres ora de nit i dia, l’altre és el dels treballadors, i l’altre vigila i manté la justicia”.

Ja en ple món modern, el model aflora una vegada més. Charles Loyseau (1564–1627) escriu el Tractat dels ordres i assenta les bases de l’estructura estamental de l’Antic Règim. Hi podem llegir: “Uns estan consagrats particularment al servei de Déu; altres a conservar l’estat per mitjà de les armes; altres  a alimentar-lo i mantenir-lo mitjançant l’exercici de la pau. Aquests són els nostres tres ordres o estats generals de França: el Clergat, la Noblesa i el Tercer Estat”.

Aquest breus exemples il·lustren un fet de substrat que ha presidit la mentalitat dels pobles indoeuropeus al llarg de la història. Un sistema de valors latent, que sempre ha estat present quan una societat indoeuropea s’ha imaginat l’ordre perfecte de les coses, i que s’ha manifestat de molt diverses maneres. Potser la separació de poders de Montesquieu, que ordena les funcions dels estats occidentals, també respon a aquesta mania pel tres?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: